espatler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.pəɫˈɫe/
Occidental:	nord-occidental /es.paɫˈɫe/
	valencià /es.paɫˈɫeɾ/, /es.paˈɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De espatla i el sufix -er.

Nom

espatler m. ‎(plural espatlers)

1. Forma alternativa de espatller ‎(«respatller»).

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pat·ler (3)
• Anagrames: espletar, peraltes, peraltés, plateres, plàteres

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: De espatla, segle XIV.

Nom

espatler m. ‎(plural espatlers)

1. Remer d’esquena a la popa i de cara als altres remers per a dirigir-los.

Variants

• spatler

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo