espectador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.pək.təˈðo/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /es.pek.taˈðo/, valencià /es.pek.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí spectator ‎(«observador»), segle XIX.

Nom

espectador m. ‎(plural espectadors, femení espectadora)

1. Persona que assisteix com a públic a un espectacle.

   Els espectadors de l'obra de teatre.

2. Persona que presencia un esdeveniment.

   Els espectadors de l'accident.

3. Persona que veu un programa per televisió.

   El programa va tenir mig milió d'espectadors.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: spectator ^(en), viewer ^(en)
• Castellà: espectador ^(es) m.
• Francès: spectateur ^(fr)
• Gallec: espectador ^(gl) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pec·ta·dor (4)
• Anagrama: pertocades

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \es.pek.taˈðoɾ\, meridional \eh.pek.taˈðoɾ\

Americà: alt /es.pek.t(a)ˈdoɾ/, baix \eh.pek.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

espectador m. ‎(plural espectadores, femení espectadora)

1. espectador

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pec·ta·dor (4)

Gallec

Nom

espectador m. ‎(plural espectadores)

1. espectador