espellir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.pəˈʎi/
Occidental:	nord-occidental /es.peˈʎi/
	valencià /es.peˈʎiɾ/, /es.peˈʎi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: espellí
• Etimologia: Del llatí expellere ‎(«expulsar»), segle XVI, doblet de expel·lir.

Verb

espellir intr.

1. (septentrional, empordanès) Descloure's, obrir-se una flor.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	espellir			haver espellit
gerundi	espellint			havent espellit
participi	espellit, espellida, espellits, espellides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espelleixo	espelleixes	espelleix	espellim	espelliu	espelleixen
	espelleixi						sept
imperfet	espellia	espellies	espellia	espellíem	espellíeu	espellien
passat simple	espellí	espellires	espellí	espellírem	espellíreu	espelliren
futur	espelliré	espelliràs	espellirà	espellirem	espellireu	espelliran
condicional	espelliria	espelliries	espelliria	espelliríem	espelliríeu	espellirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espelleixi	espelleixis	espelleixi	espellim	espelliu	espelleixin
imperfet	espellís	espellissis	espellís	espellíssim	espellíssiu	espellissin
		espellisses		espellíssem	espellísseu	espellissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	espelleix	espelleixi	espellim	espelliu	espelleixin

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	espelligués	espelliguesses	espelligués	espelliguéssem	espelliguésseu	espelliguessen	centr, sept
	espellissi						sept

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... espellit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... espellir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... espellit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... espellit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... espellit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... espellit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... espellir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... espellit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... espellit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... espellit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: espelleixo, espelleix, espellim

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·llir (3)
• Anagrames: perilles, perillés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot