espitge

Català

Verb

espitge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de espitjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb espitjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb espitjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb espitjar.

Variants

• [1] espitjo, espitgi, espitj
• [2] espitgi
• [3] espitgi
• [4] espitgi

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pit·ge (3)
• Anagrames: petegis, piteges, pitegés