espitgi

Potser volíeu: espitgí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əsˈpi.d͡ʒi/, occidental /esˈpi.d͡ʒi/

Verb

espitgi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de espitjar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb espitjar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb espitjar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb espitjar.

Variants

• [1] espitjo, espitge, espitj
• [2] espitge
• [3] espitge
• [4] espitge

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pit·gi (3)
• Anagrama: pitegis