estara

Potser volíeu: estarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈta.ɾə/, occidental /esˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

estara

1. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb estar.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ra (3)
• Anagrames: aresta, artesà, tesara, tesarà