esternut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tərˈnut/, occidental /es.teɾˈnut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí tardà sternutus, segle XIV.

Nom

esternut m. ‎(plural esternuts)

1. Expiració violenta i espasmòdica induïda per irritació del nas.

Sinònims

• atxem (mallorquí, menorquí)
• atxim (menorquí, sepentrional)
• eixavuiro (central interior)
• estuforn (Maresme)
• uís (balear)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Niesen ^(de) n.
• Anglès: sneeze ^(en)
• Castellà: estornudo ^(es)
• Danès: nys ^(da) n.
• Eslovac: kýchnutie ^(sk) n.
• Esperanto: terno ^(eo)
• Finès: aivastus ^(fi)
• Francès: éternuement ^(fr)
• Friülà: starnudade ^(fur)
• Gallec: esbirro ^(gl) m., espirro ^(gl) m.
• Gal·lès: trew ^(cy) m.
• Grec: φτάρνισμα ^(el) n. ‎(ftàrnisma)
• Grec antic: πταρμός ^(grc) m. ‎(ptarmós)
• Hongarès: tüsszentés ^(hu)
• Ido: sternuto ^(io)
• Irlandès: sraoth ^(ga) m.
• Italià: starnuto ^(it)
• Llatí: sternumentum ^(la) n.
• Neerlandès: niesen ^(nl)
• Occità: esternut ^(oc) m.
• Persa: عطسه ^(fa)
• Polonès: kichanie ^(pl) n.
• Portuguès: espirro ^(pt) m.
• Romanès: strănut ^(ro) n.
• Rus: чиха́ние ^(ru) n. ‎(txikhànie)
• Sicilià: stranutu ^(scn) m.
• Turc: hapşırık ^(tr)
• Txec: kýchnutí ^(cs) n.
• Ucraïnès: чиха́ння ^(uk) n. ‎(txikhànnia)
• Vènet: starnudo ^(vec)
• Volapük: snid ^(vo)
• Xinès: 噴嚏 ^(zh) ‎(喷嚏, pēntì)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ter·nut (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Un esternut, Petit Atles Lingüístic del Domini Català
• Joan Veny i Clar, Els noms de l'esternut en català, Estudis romànics, núm. 13, 1963-1968