estremia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈmi.ə/, occidental /es.tɾeˈmi.a/
• Rimes: -ia

Verb

estremia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de estremir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de estremir.

Variants

• [1] estremiva, estremigueva
• [2] estremiva, estremigueva

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·mi·a (4)
• Anagrames: estaríem, estimaré, marietes, matèries, restàiem, tesaríem

Català antic

Verb

estremia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de estremir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de estremir