estremiva

Català

Verb

estremiva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de estremir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de estremir.

Variants

• [1] estremigueva, estremia
• [2] estremigueva, estremia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·mi·va (4)
• Anagrames: meritaves, tesarívem