esvanira

Potser volíeu: esvanirà

Català

Verb

esvanira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esvanir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esvanir.

Variants

• [1] esvanissi, esvanís
• [2] esvanissi, esvanís

Miscel·lània

• Síl·labes: es·va·ni·ra (4)
• Anagrames: arniaves, avinares, avisaren, envairàs, enviaràs, esvairan, vanaries, vanisaré