esvaniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bəˈni.ɾən/, balear /əz.vəˈni.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /ez.βaˈni.ɾen/
	valencià /ez.vaˈni.ɾen/, /ez.βaˈni.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

esvaniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de esvanir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb esvanir.

Variants

• [2] esvanissin, esvanissen

Miscel·lània

• Síl·labes: es·va·ni·ren (4)
• Anagrames: envanir-se, envinar-se, envinares