esvanires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bəˈni.ɾəs/, balear /əz.vəˈni.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ez.βaˈni.ɾes/
	valencià /ez.vaˈni.ɾes/, /ez.βaˈni.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

esvanires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esvanir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esvanir.

Variants

• [2] esvanissis, esvanisses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·va·ni·res (4)
• Anagrames: asservien, asseverin, esvanir-se, variessen, vessarien