exoro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛksˈoː.roː/
• Etimologia: Del prefix ex- i ōrō.

Verb

exōrō ‎(1a present^?), exōrās ‎(2a present), exōrāre ‎(infinitiu), exōrāvī ‎(perfet), exōrātum ‎(supí)

1. convèncer, persuadir

   «Ut pejeret, exorare facile potero.» (Ciceró, Pro Roscio XVI.46)

   Fàcilment puc persuadir-la de perjurar.

2. aturar

   Exorare grandinem hostiis.

   Aturar la calamarsada mitjançant sacrificis.