expedientara

Potser volíeu: expedientarà

Català

Verb

expedientara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar.

Variants

• [1] expedientés, expedientàs
• [2] expedientés, expedientàs

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·ta·ra (6)