expedientar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əks.pə.ði.ənˈta/
Occidental:	nord-occidental /eks.pe.ði.enˈta/
	valencià /eks.pe.ði.enˈtaɾ/, /eks.pe.ði.enˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: expedientà
• Etimologia: De expedient i la desinència -ar, segle XX.

Verb

expedientar trans.

1. (antic) Sotmetre (a algú) a expedient.
2. Obrir un expedient (a algú).

   «S'oposaven a crits, a renecs, expedientant, acudint, "fent instàncies", fent comissions, anant a "l'unió d'esquerres", a l'obstrucció, allí on podien i fins més enllà de la corretja, però tot era picar en fals.» (Santiago Rusiñol, En Josepet de Sant Celoni, 1917)

   «El president de l’oposició hagué d’entrar en joc i expedientar un dels seus per cridar bravo, mentre la senyoreta diputada defensava la despenalització de l’avortament.» (Consol Royo Gaya, Vull ser una barbi, pàg. 58, Editorial Marfil, 2002)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	expedientar			haver expedientat
gerundi	expedientant			havent expedientat
participi	expedientat, expedientada, expedientats, expedientades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	expediento	expedientes	expedienta	expedientem	expedienteu	expedienten
	expediente						val
	expedient			expedientam	expedientau		bal
imperfet	expedientava	expedientaves	expedientava	expedientàvem	expedientàveu	expedientaven
passat simple	expedientí	expedientares	expedientà	expedientàrem	expedientàreu	expedientaren
futur	expedientaré	expedientaràs	expedientarà	expedientarem	expedientareu	expedientaran
condicional	expedientaria	expedientaries	expedientaria	expedientaríem	expedientaríeu	expedientarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	expedienti	expedientis	expedienti	expedientem	expedienteu	expedientin
	expediente	expedientes	expediente			expedienten	occ, bal
imperfet	expedientés	expedientessis	expedientés	expedientéssim	expedientéssiu	expedientessin
		expedientesses		expedientéssem	expedientésseu	expedientessen
	expedientàs	expedientassis	expedientàs	expedientàssim	expedientàssiu	expedientassin	bal
		expedientasses		expedientàssem	expedientàsseu	expedientassen	val, bal (1)
	expedientara	expedientares	expedientara	expedientàrem	expedientàreu	expedientaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	expedienta	expedienti	expedientem	expedienteu	expedientin
	–				expedientau		bal
	–		expediente			expedienten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... expedientat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... expedientar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... expedientat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... expedientat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... expedientat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... expedientat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... expedientar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... expedientat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... expedientat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... expedientat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: expediento, expedienta, expedientem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: expedientar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·tar (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \eks.pe.ðjenˈtaɾ\, meridional \eh.pe.ðjeŋˈtaɾ\

Americà: alt /eks.p(e).djenˈtaɾ/, baix \ekh.pe.ðjeŋˈtaɾ\, austral \ekh.pe.ðjenˈtaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De expediente i la desinència -ar, segle XX.

Verb

expedientar trans. ‎(present expediento, passat expedienté, futur expedientaré)

1. expedientar

   «El Pleno de la Junta Central Fallera acordó expedientar al presidente de la falla de La Corregería, don José Andrés, por considerar que se ha rebelado contra el supremo organismo fallero con motivo de la convocatoria de un concurso de teatro valenciano.» (Anònim, Ceses y dimisiones en la Junta Central Fallera valenciana, ABC, pàg. 39, Madrid, jul. 1974)

   El Ple de la Junta Central Fallera va acordar d'expedientar el president de la falla de La Corregeria, el senyor José Andrés, per considerar que s'ha rebel·lat contra l'organisme faller suprem arran de la convocatòria d'un concurs de teatre valencià.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		expedientar			haber expedientado
Gerundi		expedientando			habiendo expedientado
Participi		expedientado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	expediento	expedientas expedientás	expedienta	expedientamos	expedientáis	expedientan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	expedientaba	expedientabas	expedientaba	expedientábamos	expedientabais	expedientaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	expedienté	expedientaste	expedientó	expedientamos	expedientasteis	expedientaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	expedientaré	expedientarás	expedientará	expedientaremos	expedientaréis	expedientarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	expedientaría	expedientarías	expedientaría	expedientaríamos	expedientaríais	expedientarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he expedientado	has expedientado	ha expedientado	hemos expedientado	habéis expedientado	han expedientado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había expedientado	habías expedientado	había expedientado	habíamos expedientado	habíais expedientado	habían expedientado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube expedientado	hubiste expedientado	hubo expedientado	hubimos expedientado	hubisteis expedientado	hubieron expedientado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré expedientado	habrás expedientado	habrá expedientado	habremos expedientado	habréis expedientado	habrán expedientado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría expedientado	habrías expedientado	habría expedientado	habríamos expedientado	habríais expedientado	habrían expedientado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	expediente	expedientes expedientés	expediente	expedientemos	expedientéis	expedienten
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	expedientara o	expedientaras o	expedientara o	expedientáramos o	expedientarais o	expedientaran o
		expedientase	expedientases	expedientase	expedientásemos	expedientaseis	expedientasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	expedientare	expedientares	expedientare	expedientáremos	expedientareis	expedientaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya expedientado	hayas expedientado	haya expedientado	hayamos expedientado	hayáis expedientado	hayan expedientado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera expedientado o	hubieras expedientado o	hubiera expedientado o	hubiéramos expedientado o	hubierais expedientado o	hubieran expedientado o
		hubiese expedientado	hubieses expedientado	hubiese expedientado	hubiésemos expedientado	hubieseis expedientado	hubiesen expedientado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere expedientado	hubieres expedientado	hubiere expedientado	hubiéremos expedientado	hubiereis expedientado	hubieren expedientado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			expedienta expedientá	expediente	expedientemos	expedientad	expedienten

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·dien·tar (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre expedientar