expedientares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əks.pə.ði.ənˈta.ɾəs/, occidental /eks.pe.ði.enˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

expedientares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de expedientar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar.

Variants

• [2] expedientessis, expedientesses, expedientassis, expedientasses

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·ta·res (6)