fanga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfaŋ.ɡə/, occidental /ˈfaŋ.ɡa/
• Rimes: -aŋɡa
• Etimologia: Del llatí vanga, segle XIV.

Nom

fanga f. ‎(plural fangues)

1. Instrument de ferro com una forquilla amb dos o tres puntes o com una pala per a girar la terra.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: laya ^(es)
• Llatí: pastinum ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·ga (2)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot