forquilla

Potser volíeu: FORQUILLA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈki.ʎə/ⓘ
	balear /foɾˈki.ʎə/, /furˈki.ʎə/
Occidental:	/foɾˈki.ʎa/

• Rimes: -iʎa
• Etimologia: De forca i el sufix -illa, calc del castellà horquilla, segle XVII.

Nom

forquilla f. ‎(plural forquilles)

1. Cobert per menjar dotat de vàries puntes.
2. Rang de variació d'un fenomen

   Forquilla de possibles escons.

Variants

• forqueta

Traduccions

Cobert

• Alemany: Gabel ^(de) f.
• Anglès: fork ^(en)
• Basc: sardexka ^(eu)
• Castellà: tenedor ^(es) m.
• Danès: gaffel ^(da) c.
• Eslovac: vidlička ^(sk) f.
• Eslovè: vilice ^(sl) f. pl.
• Esperanto: forko ^(eo)
• Francès: fourchette ^(fr) f.
• Friülà: piron ^(fur) m.
• Gallec: garfo ^(gl) m.
• Grec: πιρούνι ^(el) n. ‎(piruni)
• Hebreu: מַזְלֵג‎ ^(he) m.
• Ido: forketo ^(io)
• Italià: forchetta ^(it) f.
• Llatí: furca ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: FORQUILLA ^(csc)
• Neerlandès: vork ^(nl) f.
• Occità: forqueta ^(oc) f.
• Polonès: widelec ^(pl) m.
• Portuguès: garfo ^(pt) m.
• Retoromànic: furtgetta ^(rm) f., furchetta ^(rm) f.
• Romanès: furculiță ^(ro) f.
• Rus: ви́лка ^(ru) f. ‎(vilka)
• Sard: furchita ^(sc) f.
• Suec: gaffel ^(sv) c.
• Turc: çatal ^(tr)
• Txec: vidlička ^(cs)
• Xinès: 叉子 ^(zh) ‎(chāzǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: for·qui·lla (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català