fart

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfart/
• Rimes: -aɾt
• Etimologia: Del llatí fartus, participi de farciō ‎(«farcir»), segle XV. Doblet de farcit per via analògica.

Adjectiu

fart m. ‎(femení farta, plural masculí farts, plural femení fartes)

1. Que ha menjat en excés.
2. Fastiguejat d’una cosa per l’excés.

   Estic fart del seu egoisme.

Sinònims

• (fastiguejat) cansat, satisfet, tip, tenir el bot ple (estar fart)

Derivats

• afartar, fartar

Traduccions

Que ha menjat en excés

• Anglès: stuffed ^(en)
• Castellà: harto ^(es)
• Francès: gavé ^(fr)
• Italià: stufo ^(it)

Fastiguejat per l’excés

• Anglès: fed up ^(en)
• Castellà: harto ^(es)
• Francès: las ^(fr), marre ^(fr)
• Italià: stufo ^(it)

Nom

fart m. ‎(plural farts)

1. Excés de menjar.
2. Acció feta en gran quantitat.

   S’ha fet un fart de riure.

Sinònims

• afartament, fartum, panxada, panxó

Compostos i expressions

• un fart de

Traduccions

Excés de menjar

• Anglès: stuffing ^(en)
• Castellà: hartazgo ^(es) m.

Nom

fart m. ‎(plural farts, femení farta)

1. fartaner

   Ets un fart, estàs tot el dia menjant.

Verb

fart

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fartar.

Variants

• farto, farte, farti

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /fɑːt/
• Etimologia: Del protogermànic fertaną, del protoindoeuropeu *perd-.

Nom

fart ‎(plural farts)

1. pet

Compostos i expressions

• old fart: vell antiquat

Verb

fart ‎(3a persona singular present farts, gerundi farting, passat i participi farted)

1. petar-se