farte

Català

Verb

farte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fartar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fartar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fartar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fartar.

Variants

• [1] farto, farti, fart
• [2] farti
• [3] farti
• [4] farti

Miscel·lània

• Síl·labes: far·te (2)
• Anagrames: rafet, ràfet

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈfaɾ.te/

Americà: alt /ˈfaɾ.t(e)/, baix /ˈfaɾ.te/

• Rimes: -aɾte
• Etimologia: Del català fart.

Nom

farte m. ‎(plural fartes)

1. (cuina) fartó

Miscel·lània

• Síl·labes: far·te (2)