fata

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfaː.ta/
• Etimologia: Del llatí fata, plural de fatum ‎(«fat, destí»), segle XIII.

Nom

fata f. ‎(plural fate)

1. fada
2. (figurat) Dona bella, fascinant i excepcionalment virtuosa.

Derivats

• fatina (diminutiu), fataccia (pejoratiu)

Compostos i expressions

• avere mani di fata o mani di fata a seques
• fata morgana

Miscel·lània

• Síl·labes: fà·ta (2)
• Anagrama: afta

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre fata