felibre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈɫi.βɾə/, occidental /feˈɫi.bɾe/
• Etimologia: De l'occità felibre, creat per Frederic Mistral  a partir de la cançó popular sèt felibres de la lei ‎(«set felibres de la llei»), deformació de Sefer libre de la lei, de l’hebreu ספר תורה ‎(séfer torà, «Torà», literalment «llibre de la llei»). Interpretat per Mistral com equivalent a feligrès, segle XIX.

Nom

felibre m. ‎(plural felibres, femení felibressa)

1. Poeta provençal de la renaixença occitana.

Derivats

• felibritge
• felibrenc

Traduccions

Traduccions

• Castellà: felibre ^(es) m.
• Francès: félibre ^(fr) m. f.
• Occità: felibre ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·li·bre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \feˈli.βɾe\

Americà: alt /f(e)ˈli.bɾe/, baix \feˈli.βɾe\

• Rimes: -ibɾe
• Etimologia: De l'occità felibre.

Nom

felibre m. ‎(plural felibres)

1. felibre

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·li·bre (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre felibre