fenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfɛŋ/
	balear /ˈfəŋk/, /ˈfɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈfeŋ/
	valencià /ˈfeŋk/, /ˈfeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: Del català antic fe(n), del llatí fēnum, per pronúncia emfàtica distingint de l’homònim fe, segle XVI.

Nom

fenc m. ‎(plural fencs)

1. Planta herbàcia dels trèvols, de tija dreta i flors vermelles (Trifolium incarnatum).
2. Farratge assecat per fenificació.

Variants

• fe (masculí, dialectal)

Sinònims

• (planta) farroig, alfè
• (farratge) fenàs

Traduccions

Planta Trifolium incarnatum

• Anglès: hay ^(en)
• Basc: belar beltz ^(eu)
• Castellà: heno ^(es) m.
• Francès: trèfle incarnat ^(fr) m., farouch ^(fr) m.

Farratge assecat

• Amazic marroquí: ⴰⵅⵛⵍⵉⵄ ^(zgh) ‎(axcliɛ)
• Anglès: hay ^(en)
• Castellà: heno ^(es) m.
• Francès: foin ^(fr) m.
• Italià: fieno ^(it) m.

Verb

fenc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fendre.
2. (valencià, balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fènyer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB