fe

Potser volíeu: Fe, fé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /ˈfɛ/ⓘ
	balear /ˈfə/, /ˈfɛ/
Occidental:	/ˈfe/

• Rimes: -ɛ
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈfe/^ⓘ
• Rimes: -e
• Homòfons: fé, fer
• Etimologia: [1] Del llatí fides, segle XII.
• Etimologia: [2] Del llatí fēnum, segle XIII.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. confiança
2. Creença en l'existència d'un ésser sobrenatural o en la religió que se'n deriva.

Sinònims

• confiança, crèdit, seguretat
• religió

Derivats

• fefaent

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: geloof ^(af)
• Albanès: besim ^(sq)
• Alemany: Glaube ^(de) m.
• Anglès: faith ^(en)
• Àrab: إِيمَان‎ ^(ar) m.
• Armeni: հավատ ^(hy) ‎(havat)
• Búlgar: вя́ра ^(bg) f. ‎(viara)
• Castellà: fe ^(es) f.
• Coreà: 믿음 ^(ko) ‎(mideum)
• Danès: tro ^(da)
• Eslovac: viera ^(sk) f.
• Eslovè: vera ^(sl) f.
• Esperanto: fido ^(eo)
• Estonià: usk ^(et)
• Feroès: trúgv ^(fo) f.
• Francès: foi ^(fr) f.
• Friülà: fede ^(fur) f.
• Gallec: fe ^(gl) f.
• Georgià: რწმენა ^(ka) ‎(rtsmena)
• Grec: πίστη ^(el) f. ‎(pisti)
• Grec antic: πίστις ^(grc) f. ‎(pístis)
• Guaraní: jerovia ^(gn)
• Hebreu: אֱמוּנָה ^(he) f.
• Hindi: आस्था ^(hi)
• Hongarès: hit ^(hu)
• Islandès: trú ^(is) f.
• Italià: fede ^(it) f.
• Japonès: 信頼 ^(ja)
• Kazakh: сенім ^(kk) ‎(senim)
• Llatí: fides ^(la) f.
• Mongol: итгэл ^(mn)
• Neerlandès: vertrouwen ^(nl) n.
• Noruec: tro ^(no) m.
• Polonès: wiara ^(pl) f.
• Portuguès: fé ^(pt) f.
• Retoromànic: fai ^(rm) f.
• Romanès: credinţă ^(ro) f.
• Rus: ве́ра ^(ru) f. ‎(vera)
• Sànscrit: श्रद्धा ^(sa) f.
• Sard: fide ^(sc) f., fidi ^(sc) f.
• Suahili: imani ^(sw)
• Suec: tro ^(sv)
• Turc: inanç ^(tr)
• Txec: víra ^(cs) f.
• Ucraïnès: ві́ра ^(uk) f. ‎(vira)
• Vènet: fè ^(vec) f.
• Vietnamita: tin ^(vi)
• Xinès: 信念 ^(zh) ‎(xìnniàn)

Nom

fe m. ‎(plural fes)

1. (antic, dialectal) fenc

Verb

fe

1. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.
2. (balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer.

Variants

• [1] feu, fé
• [2] fes, fé

Miscel·lània

• Anagrama: ef ^(alfagrama)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

• Etimologia: Del llatí fēnum.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

Nom

fe m. ‎(plural fes)

1. fenc

Verb

fe

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de fer
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants

• [1] fed, fech, feu
• [2] fes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfe/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del llatí fides.

Nom

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

Relacionats

• fiel

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fe