fera

Potser volíeu: fèra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfe.ɾə/, occidental /ˈfe.ɾa/
• Rimes: -eɾa

Nom

fera f. ‎(plural feres)

1. Animal feroç.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: beast ^(en)
• Asturià: fiera ^(ast) f.
• Castellà: fiera ^(es) f.
• Francès: fauve ^(fr) m.

Adjectiu

fera f. ‎(plural feres)

1. Forma femenina de fer.

Verb

fera

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·ra (2)
• Anagrames: afer, faré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

fera

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de fer
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de fer

Variants

• [1] fasés, facés, faés, fes, faera
• [2] fasés, facés, faés, fes, faera

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɛ.raː/, /ˈfɛ.ra/

Adjectiu

ferā

1. ablatiu femení singular de ferus

fera

1. nominatiu femení singular de ferus
2. nominatiu neutre plural de ferus
3. vocatiu femení singular de ferus
4. vocatiu neutre plural de ferus
5. acusatiu neutre plural de ferus