ferm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfɛrm/
	balear /ˈfəɾm/, /ˈfɛrm/
Occidental:	/ˈfeɾm/

• Etimologia: Del llatí firmus, segle XIII.

Adjectiu

ferm m. ‎(femení ferma, plural masculí ferms, plural femení fermes)

1. Que està ben subjectat i és difícil de fer trontollar.
2. Sense vacil·lacions, de creences consolidades.
3. Amb seguretat.

   Parlava amb veu ferma

Sinònims

• estable, durable, immutable, incommovible, robust
• segur, decidit

Antònims

• vacil·lant, insegur, incert, feble

Compostos i expressions

• "terra ferma" = continent
• "de ferm" = intensament

Traduccions

Que és difícil de fer trontollar

• Alemany: befestigt ^(de)
• Anglès: steady ^(en), firm ^(en)
• Armeni: անսասան ^(hy) ‎(ansassan)
• Búlgar: стабилен ^(bg) ‎(stabilen)
• Castellà: firme ^(es)
• Eslovè: čvrst ^(sl)
• Estonià: kindel ^(et)
• Finès: vakaa ^(fi)
• Francès: ferme ^(fr)
• Gallec: firme ^(gl)
• Georgià: მყარი ^(ka) ‎(mkari)
• Grec: σταθερός ^(el) ‎(statherós)
• Grec antic: βέβαιος ^(grc) ‎(bébaios)
• Hebreu: יציב‎ ^(he)
• Hindi: दृढ़ ^(hi)
• Hongarès: erős ^(hu)
• Indonesi: teguh ^(id)
• Irlandès: diongbháilte ^(ga)
• Llatí: firmus ^(la)
• Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)
• Portuguès: firme ^(pt)
• Rus: кре́пкий ^(ru) ‎(krepki)

Adverbi

ferm

1. Amb intensitat, sense vacil·lació.

   Es manté ferm davant l’adversitat.

2. (septentrional, mallorquí) molt

Compostos i expressions

• en ferm
• de ferm

Traduccions

Sense vacil·lació

• Castellà: firme ^(es)
• Francès: ferme ^(fr)

Verb

ferm

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fermar.

Variants

• fermo, ferme, fermi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Maltès

• Pronúncia: /fɛrm/
• Etimologia: Del català septentrional o mallorquí ferm

Adverbi

ferm

1. molt