ferum

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈɾum/, occidental /feˈɾum/
• Rimes: -um
• Etimologia: Del llatí vulgar *ferūmen ‎(«feram, conjunt de feres»), de ferus ‎(«fer, salvatge»), segle XVII.

Nom

ferum m. ‎(plural ferums)

1. Olor forta d’animal.
2. Olor desagradable de carn podrida, de brutícia en descomposició.

   «El sergent i els dos mossos van esbotzar la porta... se sentia ferum de mort i el veïnat els havia avisat.» (Mònica Roig Mestre, Un Any de Contes, 2011)

Sinònims

• pudor, fetor, pestilència

Antònims

• fragància, aroma

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gestank ^(de)
• Anglès: stench ^(en)
• Castellà: hedor ^(es) m.
• Francès: puanteur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·rum (2)
• Anagrames: fèmur, fúmer, furem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɛ.rʊm/

Adjectiu

ferum

1. nominatiu neutre singular de ferus
2. vocatiu neutre singular de ferus
3. acusatiu masculí singular de ferus
4. acusatiu neutre singular de ferus