fetge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfe.d͡ʒə/^ⓘ, occidental /ˈfe.d͡ʒe/

Informal: /ˈfe.t͡ʃe/

• Rimes: -edʒe
• Etimologia: Del llatí vulgar *feticu(m), metàtesi de fīcātum, de ficus ‎(«figa»), per la locució iecur ficatum ‎(«fetge engreixat amb figues»), segle XIII.

Nom

fetge m. ‎(plural fetges)

1. Òrgan i glàndula del cos humà i d'altres animals, encarregat de funcions digestives (segrega bilis), participa en el metabolisme, sintetitza la proteïna del plasma, emmagatzema vitamines, etc.

Traduccions

Òrgan

• Alemany: Leber ^(de) f.
• Anglès: liver ^(en)
• Basc: gibel ^(eu)
• Belarús: пе́чань ^(be) f. ‎(pétxan)
• Castellà: hígado ^(es)
• Danès: lever ^(da) c.
• Eslovac: pečeň ^(sk) f.
• Eslovè: jetra ^(sl) n. pl.
• Esperanto: hepato ^(eo)
• Estonià: maks ^(et)
• Feroès: livur ^(fo) f.
• Finès: maksa ^(fi)
• Francès: foie ^(fr)
• Friülà: fiât ^(fur)
• Gallec: fígado ^(gl) m.
• Grec: ήπαρ ^(el) n. ‎(ípar), συκώτι ^(el) n. ‎(sikoti)
• Grec antic: ἧπαρ ^(grc) n. ‎(hêpar)
• Hebreu: כָּבֵד‎ ^(he) m.
• Hongarès: máj ^(hu)
• Indonesi: hati ^(id)
• Islandès: lifur ^(is) f.
• Italià: fegato ^(it) m.
• Japonès: 肝臓 ^(ja)
• Llatí: iecur ^(la) n.
• Macedoni: џигер ^(mk) m.
• Neerlandès: lever ^(nl) f.
• Occità: fetge ^(oc) m.
• Polonès: wątroba ^(pl) f.
• Portuguès: fígado ^(pt) m.
• Quítxua: kipcan ^(qu)
• Retoromànic: fio ^(rm) m.
• Romanès: ficat ^(ro) n.
• Rus: пе́чень ^(ru) f. ‎(petxen)
• Sard: fícadu ^(sc)
• Serbocroat: јетра ^(sh), jetra ^(sh)
• Sicilià: ficatu ^(scn) m.
• Suahili: ini ^(sw)
• Suec: lever ^(sv) c.
• Turc: karaciğer ^(tr)
• Txec: játra ^(cs) n. pl.
• Wolof: res ^(wo)
• Xinès: 肝 ^(zh) ‎(gān)

Miscel·lània

• Síl·labes: fet·ge (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català