finca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfiŋ.kə/, occidental /ˈfiŋ.ka/
• Rimes: -iŋka
• Etimologia: Del castellà finca, segle XIX, de fincar, del llatí vulgar *figicāre ‎(«ficar, fixar»).

Nom

finca f. ‎(plural finques)

1. Propietat immoble.

Sinònims

• hisenda, heretat, possessió, predi, parcel·la

Traduccions

Traduccions

• Anglès: property ^(en)
• Castellà: finca ^(es) f.
• Francès: propriété ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: fin·ca (2)
• Anagrama: facin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈfiŋ.ka\

Americà: alt \ˈfiŋ.k(a)\, baix \ˈfiŋ.ka\

• Rimes: -inka
• Etimologia: Deverbal de fincar.

Nom

finca f. ‎(plural fincas)

1. finca

Derivats

• finquero

Relacionats

• afincar

Verb

finca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fincar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb fincar

Variants

• [2]: (voseo) fincá

Miscel·lània

• Síl·labes: fin·ca (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre finca