findo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɪn.doː/
• Etimologia: Del llatí arcaic fendo («clavar, ferir»), de l'arrel protoindoeuropea *bheid («copejar»).

Verb

findō ‎(1a present^?), findis ‎(2a present), findere ‎(infinitiu), fidī ‎(perfet), fissum ‎(supí)

1. separar, trencar, asclar, dividir

Derivats

bifidus fendicae fissiō fissum fissūra

fissus fistula quadrifidus trifidus

confindō defendō diffindō offendō

vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.127