fingo

Italià

Verb

fingo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de fingere

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɪŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeyǵʰ-.

Verb

fingō ‎(1a present^?), fingis ‎(2a present), fingere ‎(infinitiu), finxī ‎(perfet), finxum ‎(supí)

1. amassar, modelar, esculpir

   A Lysippo fingi volebat.

   Ell voldria que Lisip esculpís la seva estàtua.

2. arranjar

   Comas fingere.

   arranjar els cabells