finis

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: finís

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈfiː.nɪs/
  • Etimologia: D'un antic verb *figno o *fiuo ‎(«fixar l'estaca a terra»), la forma perfectiva del qual seria fīgō.

Nom

fīnis m. ‎(genitiu fīnis)

  1. límit, marge
    «Finem et modum transire.» ((Ciceró, De Officiis, I, 29, 102))
    Traspassar els límits i la mesura.
  2. frontera
  3. acabament, final
  4. fins (nivell)
    «Fine genus.» ((Ovidi, Metamorphoses, 10))
    Fins al genoll.
  5. finalitat, objectiu
    «Domus finis est usus.» ((Ciceró, De Officiis, I, 39, 138))
    La finalitat d'una casa és fer-la servir.

Declinació

Més informació Cas, Singular ...


Sinònims

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads