figo

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi.ɡo/

Nom

figo ‎(acusatiu figon, plural figoj, plural acusatiu figojn)

1. figa

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfiː.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeygʷ- («clavar l'estaca, establir»).

Verb

fīgō ‎(1a present^?), fīgis ‎(2a present), fīgere ‎(infinitiu), fīxī ‎(perfet), fīxum ‎(supí)

1. fixar, jo fixo, clavar, plantar

   figere palum in parietem

   Clavar una estaca a la paret

2. fixar, gravar, centrar

   in aliqua re mentem figere

   Centrar la ment en alguna cosa.

3. perforar, travessar

   adversarios figere

   Travessar els adversaris (amb les fletxes, les llances, etc.)

4. establir, decretar

   legem figere

   establir per llei

Sinònims

• pangō

Derivats

affīgō cōnfīgō crucĭfīgō dēfīgō fībula

fixūra fixus īnfīgō offīgō praefīgō

perfīgō refīgō suffīgō trānsfīgō

Polonès

• Pronúncia: /ˈfi.ɡɔ/

Nom

figo

1. vocatiu singular de figa

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·go (2)