finta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfin.tə/, occidental /ˈfin.ta/
• Rimes: -inta
• Etimologia: De l'italià finta, participi de fingere ‎(«fingir»).

Nom

finta f. ‎(plural fintes)

1. (esports) Gest enganyador amb la intenció de guanyar avantatge.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fin·ta (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Italià

Verb

finta

1. participi passat femení singular de fingere