florires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫuˈɾi.ɾəs/
	balear /fɫoˈɾi.ɾəs/, /fɫuˈɾi.ɾəs/
Occidental:	/fɫoˈɾi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

florires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de florir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb florir.

Variants

• [1] florigueres
• [2] floriguesses, florigueres, florissis, florisses

Miscel·lània

• Síl·labes: flo·ri·res (3)
• Anagrama: florir-se

Català antic

Verb

florires

1. segona persona singular (tu) del passat de florir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de florir

Variants

• [1] florist
• [2] florisses