florir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /fɫuˈɾi/
balear /fɫoˈɾi/, /fɫuˈɾi/
Occidental: nord-occidental /fɫoˈɾi/
valencià /fɫoˈɾiɾ/, /fɫoˈɾi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: florí
  • Etimologia: Del llatí tardà florīre, del clàssic florēre, segle XIV.

Verb

florir intr., pron. (pronominal florir-se)

  1. Obrir-se les flors o fer-ne flors una planta.
    El galzeran floreix a la primavera i a la tardor.
  2. Desenvolupar al màxim les potencialitats.
    La cultura de La Tène va florir entre el segle III i el segle I aC.
  3. Cobrir-se de fongs.
    Guarda els aliments en un lloc sec o es floriran.

Conjugació

Paradigmes de flexió: floreixo, floreix, florim

Sinònims

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: flo·rir (2)

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: Del llatí florīre.

Verb

florir

  1. florir (obrir-se les flors, prosperar)
    «Sembrava l' amat diversses sements en lo cor de son amich, d' on nexia e fullava e floria e granava un fruyt tant solament.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

Conjugació

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads