florir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /fɫoˈɾi/, /fɫuˈɾi/ Occidental: nord-occidental /fɫoˈɾi/ valencià /fɫoˈɾiɾ/, /fɫoˈɾi/
Verb
florir intr., pron. (pronominal florir-se)
- Obrir-se les flors o fer-ne flors una planta.
- El galzeran floreix a la primavera i a la tardor.
- Desenvolupar al màxim les potencialitats.
- La cultura de La Tène va florir entre el segle III i el segle I aC.
- Cobrir-se de fongs.
- Guarda els aliments en un lloc sec o es floriran.
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
Derivats
Traduccions
Obrir-se les flors
Miscel·lània
- Síl·labes: flo·rir (2)
Vegeu també
Remove ads
Català antic
- Etimologia: Del llatí florīre.
Verb
florir
- florir (obrir-se les flors, prosperar)
- «Sembrava l' amat diversses sements en lo cor de son amich, d' on nexia e fullava e floria e granava un fruyt tant solament.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
Conjugació
Conjugació antiga
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads