foll

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoʎ/
• Rimes: -oʎ
• Etimologia: Del llatí follis ‎(«bossa»), en el sentit de «cap buit», segle XII. Cognat del francès fou, l’italià folle, l’anglès fool i el castellà fuelle, entre altres.

Adjectiu

foll m. ‎(femení folla, plural masculí folls, plural femení folles)

1. De conducta poc assenyada.
2. Pres de manifestacions de ràbia incontrolada.

Sinònims

• boig
• rabiós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mad ^(en)
• Castellà: loco ^(es)
• Francès: fou ^(fr)
• Italià: pazzo ^(it)

Verb

foll

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de follar.

Variants

• follo, folle, folli

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB