loco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɫɔ.ku/
	balear /ˈɫɔ.ko/, /ˈɫɔ.ku/
Occidental:	/ˈɫɔ.ko/
Informal:	central /ˈɫo.ko/

• Etimologia: Del castellà loco, segle XVII.

Nom

loco m. ‎(plural locos, femení loca)

1. (castellanisme) boig

Adjectiu

loco m. ‎(femení loca, plural masculí locos, plural femení loques)

1. (castellanisme) boig

   «Si véns, em trobaràs / ballant de puntes / damunt d'aquesta roca / i tu per jo et tornaràs loca.» (Cris Juanico, Si véns)

Miscel·lània

• Síl·labes: lo·co (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí locus.

Nom

loco m.

1. Forma alternativa de lloc.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈlo.ko/

Americà: alt /ˈlo.k(o)/, baix /ˈlo.ko/

• Rimes: -oko
• Etimologia: Del l'àrab الواق ‎(’ālwaq, «babau»).

Nom

loco m. ‎(plural locos)

1. boig
2. imprudent

Sinònims

• chiflado, desquiciado, pirado, trastornado

Miscel·lània

• Síl·labes: lo·co (2)
• Anagrames: colo, coló

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre loco

Francès

• Pronúncia: /lɔ̃ˈko/
• Etimologia: Abreviació de locomotive.

Nom

loco f. ‎(plural locos)

1. locomotora

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈlɔː.ko/

Nom

loco m. ‎(plural lochi)

1. lloc , forma antiga i poètica de luogo
2. locomotora

Miscel·lània

• Síl·labes: lò·co (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre loco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɔ.koː/
• Etimologia: De locus ‎(«lloc»).

Verb

locō ‎(1a present^?), locās ‎(2a present), locāre ‎(infinitiu), locāvī ‎(perfet), locātum ‎(supí)

1. posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo

   Locare hominem in insidiis.

   Posar una persona en emboscada.

2. establir, jo m'estableixo

   Castra locare.

   Establir el campament.

3. trobar, localitzar

   Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum.

   La prudència es troba en saber distingir el bé del mal.

4. casar una filla

   Filiam locare in matrimonio alicui.

   Casar una filla amb algú.

5. llogar

   Locare agrum frumento.

   Llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat.

6. prestar diners

   Locare argenti nemini nummum queo.

   No tinc diners per prestar a ningú.

7. adjudicar

   Locare templum exstruendum.

   Adjudicar la construcció d'un temple.

Derivats

• locatarius
• locaticius
• locatio
• locator
• locatorius
• locatum

Nom

locō

1. datiu singular de locus
2. ablatiu singular de locus