fon

Potser volíeu: -fon, fòn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfon/
• Rimes: -on

Verb

fon

1. (literari, valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de ésser/ser.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ésser/ser.

Variants

• (3a persona) fou
• (1a persona) fui

Verb

fon

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fondre.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fondre.

Verb

fon

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fonar.

Variants

• fono, foni

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Català antic

Verb

fon

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de ésser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de ésser

Variants

• fo, fou, fonc

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfɔn/
• Etimologia: De l'alemany Föhn.

Nom

fon m. ‎(plural invariable)

1. assecador

Sinònims

• asciugacapelli

Vegeu també

• Diccionari Treccani