fonc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfoŋ/, balear /ˈfoŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈfoŋ/
	valencià /ˈfoŋk/, /ˈfoŋ/

• Rimes: -oŋk

Verb

fonc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fondre.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Català antic

Verb

fonc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de ésser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de ésser

Variants

• fo, fou, fon