fonau

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

fonau

  1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fonar.
  2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fonar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: fo·nau (2)

Català antic

Verb

fonau

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de fondre

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads