foneu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /fuˈnɛw/
balear /foˈnəw/, /fuˈnɛw/
Occidental: /foˈnew/

Verb

foneu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fondre.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fondre.

Verb

foneu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fonar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb fonar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fonar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: fo·neu (2)
Remove ads

Català antic

Verb

foneu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de fondre
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de fondre
  3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de fondre

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads