fonema

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈnɛ.mə/
	balear /foˈnɛ.mə/, /fuˈnɛ.mə/
Occidental:	/foˈne.ma/

• Rimes: -ɛma
• Etimologia: Del grec antic φώνημα ‎(phṓnēma, «so de la veu»).

Nom

fonema m. ‎(plural fonemes)

1. So que té unes característiques articulatòries concretes i que serveix per distingir paraules en els diferents idiomes.

Derivats

• fonètica

Traduccions

Traduccions

• Asturià: fonema ^(ast)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·ne·ma (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefmno)
• Anagrama: afonem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fo.ne.ma/
• Etimologia: (pendent)

Nom

fonema inan.

1. fonema

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu fonema fonema fonemak Ergatiu fonemak fonemak fonemek Datiu fonemari fonemari fonemei Genitiu fonemaren fonemaren fonemen Comitatiu fonemarekin fonemarekin fonemekin Benefactiu fonemarentzat fonemarentzat fonementzat Instrumental fonemaz fonemaz fonemez Partitiu fonemarik - - Prolatiu fonematzat - - Causal fonemarengatik fonemarengatik fonemengatik Locatius Inessiu fonematan foneman fonemetan Ablatiu fonematatik fonematik fonemetatik Al·latiu fonematara fonemara fonemetara Terminatiu fonemataraino fonemaraino fonemetaraino Al·l. direcional fonematarantz fonemarantz fonemetarantz Gen. locatiu fonematako fonemako fonemetako

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en basc
• Entrada «fonema» a l’Elhuyar Hiztegia.