formo

Català

Verb

formo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de formar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb formar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb formar.

Miscel·lània

• Síl·labes: for·mo (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoɾ.mo/
• Rimes: -oɾmo

Verb

formo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb formar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoːr.moː/
• Etimologia: De fōrma.

Verb

fōrmō ‎(1a present^?), fōrmās ‎(2a present), fōrmāre ‎(infinitiu), fōrmāvī ‎(perfet), fōrmātum ‎(supí)

1. formar, jo formo, afaiçonar

   Materia, quam fingit et format effectio

   La matèria té força motriu quan és amassada i afaiçonada

2. formar, treballar, instruir

   Oratoris est formare orationem.

   És l'orador qui dóna forma al discurs.

3. formar, concebre, idear

   Formare consilium.

   concebre un objectiu, un propòsit.

4. escriure, compondre

   Si quid res exigeret, Latine formabat.

   Quan les circumstàncies li ho exigien, escrivia en llatí.

Derivats

• cōnfōrmō
• dēfōrmō
• fōrmāmentum
• fōrmātiō
• fōrmātor
• fōrmāticum
• fōrmātrīx
• fōrmātūra
• fōrmitās
• īnfōrmō
• refōrmō