fortuna

Potser volíeu: Fortuna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈtu.nə/
	balear /foɾˈtu.nə/, /furˈtu.nə/
Occidental:	/foɾˈtu.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí fortūna, segle XIV, de fors ‎(«sort, fortuna, atzar»).

Nom

fortuna f. ‎(plural fortunes)

1. Sort, particularment quan és bona.

   La fortuna de ser en el lloc adequat. La mala fortuna.

2. Patrimoni o propietats que hom posseeix.

   Tenia una fortuna valorada en 100.000 euros.

3. Tempesta, particularment en el mar.
4. (obsolet) dissort

Compostos i expressions

• fer fortuna
• fortuna rodona

Traduccions

Sort

• Alemany: Schicksal ^(de) n., Glück ^(de) n.
• Anglès: fortune ^(en), chance ^(en)
• Basc: adur ^(eu)
• Belarús: до́ля ^(be) f. ‎(dólia)
• Búlgar: съдба́ ^(bg) f. ‎(sadbà)
• Castellà: fortuna ^(es) f.
• Eslovac: osud ^(sk) m.
• Esperanto: sorto ^(eo)
• Feroès: lagna ^(fo) f.
• Finès: kohtalo ^(fi)
• Francès: chance ^(fr) f., succès ^(fr) f., fortune ^(fr) f.
• Gallec: sorte ^(gl) f., fortuna ^(gl) f.
• Gal·lès: ffortiwn ^(cy) f.
• Grec: τύχη ^(el) f. ‎(tikhi)
• Grec antic: τύχη ^(grc) f. ‎(týkhē)
• Hebreu: גּוֹרָל‎ ^(he) m.
• Hongarès: végzet ^(hu)
• Ídix: גורל‎ ^(yi) m.
• Islandès: örlög ^(is) n. pl.
• Italià: fortuna ^(it) f.
• Japonès: 運命 ^(ja)
• Llatí: fortuna ^(la) f.
• Neerlandès: lot ^(nl) n.
• Occità: fortuna ^(oc) f.
• Polonès: fortuna ^(pl) f.
• Portuguès: fortuna ^(pt) f.
• Romanès: soartă ^(ro) n.
• Rus: судьба́ ^(ru) f. ‎(sudbà)
• Txec: osud ^(cs) m.
• Ucraïnès: до́ля ^(uk) f. ‎(dòlia)
• Volapük: fät ^(vo)
• Xinès: 命運 ^(zh) ‎(命运, mìngyùn)

Patrimoni, béns

• Alemany: Vermögen ^(de) n.
• Anglès: fortune ^(en)
• Armeni: հարստություն ^(hy) ‎(harstutiun)
• Castellà: fortuna ^(es) f.
• Eslovac: bohatstvo ^(sk) n.
• Finès: omaisuus ^(fi)
• Francès: fortune ^(fr) f.
• Gallec: fortuna ^(gl) f.
• Hebreu: הוֹן‎ ^(he) m.
• Hongarès: vagyon ^(hu)
• Ídix: עשירות‎ ^(yi) n.
• Islandès: auður ^(is) m.
• Italià: fortuna ^(it) f.
• Japonès: 富 ^(ja)
• Letó: manta ^(lv) f.
• Neerlandès: fortuin ^(nl) n., vermogen ^(nl) n.
• Portuguès: fortuna ^(pt) f.
• Romanès: avere ^(ro) f.
• Rus: бога́тство ^(ru) n. ‎(bogatstvo)
• Suec: förmögenhet ^(sv) c.
• Tai: สมบัติ ^(th)
• Turc: servet ^(tr)
• Txec: bohatství ^(cs) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: for·tu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (afnortu)
• Anagrama: furonat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /foɾˈtu.na/

Americà: alt /f(o)ɾˈtu.na/, baix /foɾˈtu.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí fortuna.

Nom

fortuna f. ‎(plural fortunas)

1. fortuna

Derivats

• afortunado
• afortunar

Miscel·lània

• Síl·labes: for·tu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (afnortu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fortuna