frisares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fɾiˈza.ɾəs/, occidental /fɾiˈza.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

frisares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de frisar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb frisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fri·sa·res (3)
• Anagrames: ferrissa, frisar-se, frissaré