frisar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fɾiˈza/
Occidental:	nord-occidental /fɾiˈza/
	valencià /fɾiˈzaɾ/, /fɾiˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: frisà
• Etimologia:

[1] Del francès friser, de Frise ‎(«Frísia, Països Baixos»).

[2] Variant del patrimonial frissar per analogia amb el francès friser, segle XIX.

Verb

frisar intr., trans.

1. (tèxtil, intransitiu) Fabricar frisos, petits aglomerats esfèrics de fibres.
2. (tèxtil, transitiu) Alçar el pèl d’un teixit.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	frisar			haver frisat
gerundi	frisant			havent frisat
participi	frisat, frisada, frisats, frisades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	friso	frises	frisa	frisem	friseu	frisen
	frise						val
	frisi						sept
	fris			frisam	frisau		bal
imperfet	frisava	frisaves	frisava	frisàvem	frisàveu	frisaven
passat simple	frisí	frisares	frisà	frisàrem	frisàreu	frisaren
futur	frisaré	frisaràs	frisarà	frisarem	frisareu	frisaran
condicional	frisaria	frisaries	frisaria	frisaríem	frisaríeu	frisarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	frisi	frisis	frisi	frisem	friseu	frisin
	frise	frises	frise			frisen	occ, bal
imperfet	frisés	frisessis	frisés	friséssim	friséssiu	frisessin
		frisesses		friséssem	frisésseu	frisessen
	frisàs	frisassis	frisàs	frisàssim	frisàssiu	frisassin	bal
		frisasses		frisàssem	frisàsseu	frisassen	val, bal (1)
	frisara	frisares	frisara	frisàrem	frisàreu	frisaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	frisa	frisi	frisem	friseu	frisin
	–				frisau		bal
	–		frise			frisen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... frisat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... frisar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... frisat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... frisat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... frisat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... frisat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... frisar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... frisat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... frisat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... frisat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: friso, frisa, frisem

Traduccions

Alçar el pèl d’un teixit

• Castellà: frisar ^(es)

Verb

frisar intr., pron. ‎(pronominal frisar-se)

1. Desitjar amb ànsia alguna cosa, estar nerviós d'excitació davant l'expectativa que succeeixi quelcom.
2. (intransitiu, pronominal) impacientar-se.

Variants

• frissar (tradicional)

Derivats

• frisós

Sinònims

• grifar-se

Traduccions

Desitjar amb ànsia

• Castellà: impacientarse ^(es), concomerse ^(es)
• Llengua de signes catalana: NERVIÓS ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fri·sar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot