friso

Potser volíeu: frisó

Català

Verb

friso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fri·so (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈfɾi.so/

Americà: alt /ˈfɾi.s(o)/, baix /ˈfɾi.so/

• Rimes: -iso

Nom

friso m. ‎(plural frisos)

1. fris

Miscel·lània

• Síl·labes: fri·so (2)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfri.so/
• Etimologia: Del neerlandès Fries, del francès Frison, de l'alemany Friese, del castellà frisón o del frisó occidental Fries.

Nom

friso ‎(acusatiu frison, plural frisoj, plural acusatiu frisojn)

1. frisó

Derivats

• frisa
• frisiĉo, frisino
• Frisujo, Frisio, Frislando

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre friso