fromir

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic fromir, del fràncic *frumjan.

Verb

fromir

1. completar, acomplir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	fromir
gerundi	fromint
participi	fromit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	fromesc	fromeixes	fromeix	fromim	fromits	fromeixen
					fromiu
imperfet	fromia	fromies	fromia	fromíem	fromíets	fromien
					fromíeu
passat simple	fromí	fromist	fromí	fromírem	fromist	fromiren
		fromires		fromim	fromíreu
futur	fromiré	fromiràs	fromirà	fromirem	fromireu	fromiran
condicional	fromiria	fromiries	fromiria	fromiríem	fromiríets	fromirien
					fromiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	fromesca	fromesques	fromesca	fromíam	fromíats	fromesquen
				fromim	fromíau
					fromiu
imperfet	fromís	fromisses	fromís	fromíssem	fromíssets	fromissen
	fromira	fromires	fromira	fromírem	fromísseu	fromiren
					fromírets
					fromíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	fromeix	fromesca	fromíam	fromits	fromesquen
	–			fromim	fromiu

Descendents

• Català: fornir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo