fulcio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊɫ.kɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰelg- («apuntalar»).

Verb

fulciō ‎(1a present^?), fulcīs ‎(2a present), fulcīre ‎(infinitiu), fulsī ‎(perfet), fultum ‎(supí)

1. apuntalar, fixar, proveir de suport
2. sostenir, assegurar, defensar

Sinònims

• sustento, sustineo, munio

Derivats

• fulcīmen
• fulcrum
• fultus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.122-123